La primera pregunta de la historia.

Nunca os habeis preguntado cual debió ser la primera pregunta de la historia? Vale, supongo que no.
Los que me conoceis bien, ya sabeis que de vez en cuando se me va y empizo a divagar de cosas más bien extrañas. Yo las llamo, cosas interesantes xD

El hecho es que últimamente me dedico a ver documentales y tras leer el título de uno (caminando con cavernícolas) empecé a divagar:
Cuando empezarían los cavernícolas a hablar? Cuáles serían sus primeras palabras?
De la primera pregunta no tengo modo de averiguarlo así que empecé a pensar en la segunda. Deduje que las primeras palabras serían sinónimos de “comida” o “peligro”.
Usarían la misma palabra para ofrecer comida que para pedirla? Probablemente.
El hecho es que cuando quisieran comida, dirían comida (a modo de exigencia, no de pregunta).
Entonces me pregunté… cuando decidiría alguien decir “me puedes dar comida?” en vez de “dame comida”. El tema educación estaba claro que no iba a venir antes de la primera pregunta, así que no me valía como respuesta.
Así que la única cosa que se me ocurrió fue el tema del liderazgo. Es decir, que alguien (¿macho alfa?) se impusiera al resto y empezara a formarse una escala social. Alguien quien manda a otros, y los otros que por miedo no pueden más que obedecer.
Pero pensé… si tienen miedo del líder, no sé les ocurrirá pedirle nada por temor a la respuesta, ni siquiera a modo de pregunta, así que se me ocurrió que debía ser en una escala social de tres eslabones.
La situación sería la siguiente:
Hay un líder (llamémosle A -que teleko queda muy prepotente :P-), un intermediario (llamémosle B) y el esclavo/purria/pleve (llamémosle C).
Lo más probable, al menos en los inicios, sería que A mandara sobre muchos C, y para poder controlarlos mejor se hiciera con un B intermediario que le ayudara. La principal tarea de B, sería obligar a los C a hacer lo que A quiere.
Pero un día, B se encuentra en una situación en la que tiene que tomar una decisión sobre C sobre algo que no le ha dicho A. Entonces, si hace lo que a él le parece y resulta no ser del agrado de A, puede llevarse la posterior bronca (que a lo antiguo podría ser una mera decapitación), así que decide consultar a A sobre la situación, dando lugar a la primera pregunta, del estilo… ¿Qué le tengo que mandar a C en tal situación?
Y hasta aquí mi divagación de hoy (bueno, la verdad es que lo estuve pensando ayer).



Comentaris tancats a La primera pregunta de la historia.

Culpables fins que es demostri el contrari

Dimecres ens va arribar una carta que ens deia que haviem d’anar a correus a recollir una carta de la oficina liquidadora.
Així que aquest matí ha anat la Sonia a correus a buscar la carta (sort que la Sonia té un horari que li permet anar).
El fet és que en la carta ens demana que portem els nostres DNIs i una copia de l’empadronament per demostrar que és primera vivenda, ja que quan vem comprar el pis "només" vem pagar el 5% d’iva (per ser primera vivenda i menors de 35 anys).
Ara fa tres anys, quan ens vem comprar el pis, vem haver de pagar "només" el 5% perquè no teniem cap altre vivenda, i eram menors de 35 anys, si no, ens haguèssin fet pagar més.
Doncs ara resulta que tenen ganes de recaudar més i han decidit que tothom hem fet trampes i haviem de pagar més, i ens toca demostrar el contrari portant els documents pertinents.
I dic jo, si la llei diu que tots som inocents fins que es demostri el contrari (que ja vem demostrar el que ens corresponia en el seu dia), perquè ara resulta que hem de tornar demostrar nosaltres que ho hem fet bé, en comptes de demostrar ells que ho hem fet malament?

Una vegada més he de dir allò de… ODIO ESPANYA I TOTS ELS SEUS POLÍTICS CORRUPTES.



Comentaris tancats a Culpables fins que es demostri el contrari

FGC

Em passa una cosa molt curiosa amb els FGC (ferrocarrils de la generalitat de catalunya, per si algú no ho sap), i és que sempre que els agafo, em marejo.
Es curiós perquè amb la renfe mai em marejo, i això que sempre vaig llegint i els trens es mouen molt més que no pas als FGC. Tampoc em marejo amb els avions, autobusos…
L’altre dia ho vaig comentar amb uns companys de la feina i una noia em va dir que tenia un amic al que li passava el mateix, que sempre li havia semblat extrany però que si ja coneixia a dos que els hi passava, seria per algun motiu.

El fet és que fa un parell de setmanes vaig haver d’agafar els FGC per fer un recorregut de 14 parades (a Sant Cugat). A l’anada, em vaig sentar de cara i em vaig posar a estudiar uns verbs alemanys en uns fulls que tenia i em vaig començar a marejar, així que vaig deixar de llegir i vaig arribar més o menys bé.
Després a la tornada la cosa va ser molt diferent. El vagó estava molt ple i em vaig aconseguir sentar d’esquenes. Com a l’anada, em vaig posar a estudiar. Davant tenia sentada a una noia que a la primera parada es va baixar, i vaig pensar en canviarme de lloc per quedar sentat de cara, però al final vaig decidir no fer-ho (i clar, va pujar un altre dona i s’hi va asseure).
Quan portava unes 3 o 4 parades em vaig començar a marejar, així que vaig guardar els fulls. El problema és que com anava d’esquenes l’estomac es ressentia més i el mareig anava a pitjor. El primer pas va consistir en treurem la jaqueta (Ehh, el striptease va acabar aquí, que volia refrescar-me i no pas augmentar la temperatura del vagó :P).
Quan ens apropavem a l’equador, el mareig va començar a accentuar-se perillosament, així que en arribar a la setena parada em vaig baixar una estona. Vaig deixar passar un parell de trens (conye, que passa un tren cada minut!! vamos, com a la renfe ¬¬). El següent tren que vaig agafar no parava a totes les estacions, així que, teòricament, anava més ràpid (a la pràctica anava parant-se per esperar els trens del davant, bastant absurd això de que no pari a totes les estacions).
El fet és que només vaig aguantar 2 parades (que eran 5 perquè a 3 d’elles no parava), i quan ja només em quedaven 2 més per arribar a plaça catalunya, vaig haver de tornar a baixar.
Després d’esperar un parell de trens més vaig aconseguir recorrer les dues parades que em quedaven i arribar a plaça catalunya! Llàstima que el següent pas va ser agafar la renfe fins a molins, amb l’estòmac bastant revolt.

Al final, el trajecte de tornada va durar una hora i mitja. La sorpresa va arribar quan als 2 dies m’entero que hi ha un autobús que va directe de Sant Cugat a Molins, i que no té pinta de trigar més de mitja hora!!



1 comentari

Vull tornar a dormir!

Aquest matí m’ha succeit una d’aquelles coses que no li desitjo ni al meu pitjor enemic. Una d’aquelles coses que et desfan al moment.
Tot ha començat quan m’he despertat amb ganes d’anar al lavabo. Com és natural en aquesta situació, m’he llevat i he anat al lavabo. Després he anat a la cuina a beure un got d’aigua i aquí és quan ha succeit la desgracia.
He mirat el rellotge i he vist que eren les 6.10h. El primer que he pensat és: "Si avuí no fos cap de setmana, m’hauria de llevar en 5 minuts", he meditat i m’he adonat que estavem a dilluns!!!
Així que allà em quedo jo, amb la cara de subnormal veient com s’anava a norris tota la meva ilusió de tornar al llit. De fet se m’ha passat pel cap tornar al llit a aprofitar els últims 5 minuts, però sabia que això encara seria pitjor, així que he anat a l’habitació, he desconectat el despertador i cap a la dutxa.

Comentaris tancats a Vull tornar a dormir!

Foc, foc!

Aquesta nit, a les 4.15 del matí, han trucat insistentment a la porta, i quan hem obert, estavan allà tots els veins dient que hi havia foc i que haviem de dessajotjar l’edifici. Així que, m’he posat la bata i les sabates (és que les sabatilles de casa estan una mica fetes caldo i a sobre son obertes, i si hi ha presa no és l’idoni de portar posat). Agafem les claus i a la Kyla i sortim al passadís, que estava ple de gent, així que no es podia ni baixar. A més a més, hi havia gente vestida (per haver-hi tanta urgència s’ho prenien amb calma).
El fet és que finalment sortim (jo allà amb el pijama, la bata i unes sabates, en una imatge millor no imaginar :P) i des de fora, jo mirant tot l’edifici, i que no veia, no només foc, sinó que no trovava ni rastre de fum!
Els bombers estaven allà, i ningú tenia com a font del fum el seu pis, així que els bombers han deduit que seria del bar que hi ha a sota del meu pis. Han trencat la verja i han entrat. I es veu que s’havien deixat encessa la fregidora, i estava sortint fum d’allà.
El fet és que el fum anava cap al pati interior, a on no dona el nostre pis, i per això, nosaltres no veiem ni rastre del fum.
A les 4.45 ja estavem de nou dins del pis, però a mi sempre m’ha costat bastant dormir-me, així que fins que m’he dormit ja serien les tantes. Així que al final he dormit fatal i m’he passat tot el dia badejant i fent esforços per mantenir els ulls oberts. Afortundament tot ha quedat en un sustet.

El que està clar és que viure en aquest pis és tota una aventura. Entre això i el que va passar a l’agost, mai saps que serà el següent.

Comentaris tancats a Foc, foc!

Chema

Avuí, han trucat al telèfon que tinc a la meva taula de treball. L’agafo i pregunten per un tal Chema. L’agafo i li dic, un moment. Li pregunto al noi que s’assenta davant meu si hi ha algun chema per aquí i em diu que no. Així que li dic al que ha trucat: "No, aquí no hay ningún Chema".

I el noi em diu, "llamo de Indra, y quiero hablar con Chema.". Jo flipant, li dic que s’esperi un moment. Nosaltres som de Atos, els de darrera son d’HP, i els de davant de Deloitte, pero sembla que no hi ha ningú d’Indra per aquí, així que torno al del telèfon. "Por aquí no hay nadie de Indra".

I el noi… "yo soy de Indra, pero quiero hablar con Chema, de Deloitte". I jo ja que no sabia on ficar-me, torno a dir… un moment i pregunto als de Deloitte per un tal Chema. I ells, "bueno, hay uno en la tercera planta" (nosaltres estem a la planta 0). Així que finalment es posa un dels de Deloitte i li dona el móvil del Chema de Deloitte (que, si ha trucat al meu telèfon, com podria haver trucat a qualsevol altre, potser no és ni el Chema que busquen).

La qüestió és que si tu truques a un lloc i et diuen que t’equivoques, que allà no hi ha cap Chema (o aquell a qui truques) doncs renuncies, però no insisteixes. Som més de 1000 persones en tot el complexe d’oficines en el que ens trobem… amb gent de un merder d’empreses diferents. No poden pretendre trucar a un número a l’atzar i que trobem a Chema (tot i que hem trobat un Chema, serà el bo?).  

Comentaris tancats a Chema

Control de seguretat

Estic al treball. Fa una estona he anat al lavabo, i per anar-hi he de sortir de la sala on treballo. El fet és que aquesta sala està controlada per un dispositiu de seguretat, de manera que cada vegada que volem sortir o entrar, hem de passar una targeta per un marcador, que desbloqueja la porta i permet obrir-la.

Doncs resulta, que vaig al lavabo, i quan torno, el marcador de la targeta està desconectat i no puc entrar. Me’n vaig cap a l’edifici on està seguretat, que s’encarrega del tema de les targetes i demés i els hi comento, i em diu. Si, ahora llamamos a uno de dentro para que la desbloquee.

Torno cap al meu edifici, i res, tot segueix igual, passen els minuts, i que no hi ha manera d’entrar. El millor ve quan des de dins volen sortir, que veig com es mou la maneta de la porta, i comencen a fer força, però no poden sortir (com perquè hi hagi un incèndi!! jo com a mínim ja era fora :P).

Passats un parell de minuts més, decideixo tornar a veure als de seguretat per preguntar-lis si tenen intenció de trigar gaire més en cridar a algú que la desbloqueji, però just quan anava a sortir, veig que s’obre la porta (es veu que des de dins hi ha un botó per desbloquejar-la, i fins que algú que ho sabia no hi ha intervingut, allà estavem sense entrar ni sortir ningú).

Un cop oberta la porta, hem posat un "sistema antiseguretat" molt més eficient que aquestes targetes, una paperera que aguanti la porta i eviti que es tanqui.

Comentaris tancats a Control de seguretat

Sindicalistes

Quin fàstig que fan els sindicalistes. Van de superlliberals en plan "Tenim dret a fer vaga" i després ells no permeten que els demés treballin. Que passa, que nosaltres no tenim dret a treballar?
Normalment procuro no nombrar empresas, però aquesta vegada si que ho faré. Treballo a Atos Origin, i els sindicalistes d’aquesta empresa, a part de vagos, son uns cabrons que no es mereixen més que qué els fotin fora a tots.
En primer lloc, com a tot arreu hi ha diversos sindicats, i com no, cadascun va a la seva. Mentres uns declara que hi ha vaga, uns altres diuen que ells no estan en vaga, que encara estan negociant.
És a dir, no hi ha acord entre els propis sindicats i esperan aconseguir un acord amb la empresa?
Per altre banda, s’han passat anys sense fer res pels treballadors i ara "tenen preses"? Que passa que ja se’ls hi ha acabat el bonus que els hi pagava l’empresa per estar calladets?
Doncs això, resulta que ara decideixen que s’ha de fer vaga, i arribada l’hora de la vaga, agafan i apagan el llum fent que es reiniciin tots els pc’s.
Si estaves fent quelcom i no has gravat, et fots i tornes a començar. A part, els pc’s d’aquí són una merda i trigan moltíssim a arrancar, donant encara més ràbia.
Doncs el que diem, oi que ells tenen dret a fer vaga? Doncs nosaltres també en tenim de no fer-la i per tant ja es poden fotre el ditet pel cul en comptes de tocar els fusibles.
I ara que ja m’he desfogat només em queda desitjar que en fotin fora a uns quants.

Comentaris tancats a Sindicalistes

La crisis

Fem una revisió de la situació actual i de com s’ha arribat a aquesta situació. Posarem a Espanya com exemple.
En primer lloc, va resultar que l’euribor va baixar molt i molta gent es va llançar a comprar pissos. Per altre banda, els inversors, veient la gran demanda de pissos que hi havia, ho van aprofitar per invertir, fent pujar espectacularment els preus.
Els bancs, veient el xollo que se’ls venia a sobre, van començar a donar hipoteques cada vegada més espectaculars, a 40 i fins i tot 50 anys i moltes creixents, aconseguint rebre un fotiment de calers en interessos, i sense que l’hipotecat pagui un sol cèntim de pis.
L’euribor va començar a pujar, la gent es va començar a ofegar amb les hipoteques, els inversors seguien fent pujar els preus i la construcció augmentava a nivells enormement alts.
Tant pujar l’euribor, molta gent no va poder fer front a la hipoteca, i els bancs central, en comptes de baixar el preu del diner, decideix que hi ha molta inflació (ipc del 5%??) així que res de baixar l’euribor i que la gent es continui enfonsant.
La gent deixa de comprar pissos, els inversors deixen d’invertir, els que ja tenien pissos comprats se’ls mengen amb patates i se’n van a la bancarrota. S’enfonsen moltes constructores, moltes empreses inversores i encara més inmobiliaries.
Molta gent se’n va a l’atur. La gent no te peles i per tant no gasten (o gasten poc), però els preus pugen i per tant res de baixar l’euribor que puja la inflació. La gent cada vegada està més asfixiada.
Per culpa de les hipoteques "a qualsevol" els bans americans es comencen a enfonsar. Els bancs europeus que tenen inversions en els bancs americans comencen a perdre diners. Els rics comencen a tenir problemes econòmics!!!
Solució? Regalem diners als bancs, puja la inflació, no baixem l’euribor per evitar que puji més. Com sempre, intentem ajudar als rics, i a pendre pel cul als pobres.
Com acabarà això? Probablement la diferència entre rics i pobres cada vegada serà més gran, perquè els pobres es van empobrint més i més, i als rics, se’ls ajuda a continuar sent rics.
Visca el capitalisme!!

PD: Si, estic realment cabrejat la situació actual. Espero que els bancs s’enfonsin i comencem de 0, tots pobres i ja està.

Comentaris tancats a La crisis

Guerra de televisions

Ahir van donar la noticia de que un judge ha prohibit als programes "Sé lo que hicisteis…" i "El intermedio" de la Sexta, a retransmetre imatges de qualsevol programa emès a Tele5.
Aquesta sentència, polèmica com moltes altres en el nostre gran sistema judicial, pot significar un precedent en el que seria una "guerra de cadenes" que acabaria amb alguns dels pocs programes entretinguts de la tele (els zappings).

Aprofito aquest post per escriure uns comentaris que va dir ahir a la nit el Wyoming a "El intermedio" sobre la noticia de que l’accelerador de partícules del CERN estarà dos mesos sense funcionar a causa d’una averia, i que em van fer molta gràcia (llegir amb l’entonació del Wyoming):
– I que vamos a hacer durante dos meses sin poder utilizar el cacharro ese?
– Que haremos sin poder acelerar protones durante dos meses?
– Para que queremos protones quietos durante dos meses?

PD: Potser les frases no eran exactament així, però la meva memòria no arriba a tant.

Comentaris tancats a Guerra de televisions