Advertencies

Com de costum, estava aborrit al treball i m’he dedicat a mirar internet, i navegant navegant, m’he trobat una pàgina de guies turístiques de Barcelona on fan la següent advertència:

TIP
Will You Get Caught Out?
Many times tourists put their ticket in the right hand side slot of the ticket validation machine and then try to enter on the left hand side turnstile only to find they can’t pass through the turnstile. Why not? Because you have to enter your ticket on the left hand side and enter on the right turnstile!! Watch out for this. There is a good chance you could get caught out! The rule for turnstile metro entrances is Ticket on the left, pass through on the right.
But just to make things a little more complicated… If you find that the ticket validation machine has glass sliding doors instead of a turnstile you have to enter your ticket on the right hand side and pass through on the left! – You will find sliding door -type entrances to the metro at Catalunya and Barcelona Sants station for the RENFE train entrance.

M’ha fet molta gràcia, perquè és cert que a la que et despistes, et pots confondre, perquè això de que a alguns llocs s’entri per la dreta i a altres per l’esquerra és molt liós.

Ref: http://www.barcelona-tourist-guide.com/en/transport/barcelona-metro.html



Comentaris tancats a Advertencies

Perdent un CD

Ahir a la ainos li va passar quelcom divertit (diguem-ho així :P).
Resulta que estava al treball amb la companya de feina, quan volien veure un cd d’aquests minis (dels que es fiquen al cercle central del reproductor).
El problema era que el PC es un DELL d’aquests que tenen el CD en posició vertical, de manera que quan el volien veure van dubtar si posar-lo o no. Obviament, el van posar, sinó ara no estaria escrivint aquest post 😛
Com era d’esperar, el CD va sofrir l’efecte de la gravetat i "va desapareixer", perdent-se dins de la caixa del reproductor.
Ara estan a l’espera de que els hi vingui l’informàtic de l’empresa a treure el CD (sort que no era res confidencial).



Comentaris tancats a Perdent un CD

L’ascensor

A l’edifici on treballo, hi ha 5 pisos, i jo treballo al pis cinquè. Som un merder de gent i només hi ha dos ascensors, així que a l’"hora punta" sol haver cua per agafar-los.
Afortunadament, jo normalment arribo cap a les 7.55h, i l’"hora punta" pel matí és de 8.00h a 8.15h (a l’estiu), pel que normalment puc agafar el primer ascensor que passa.
Però aquí és on apareix Murphy, on fent gala de tot el seu poder, aconsegueix que sempre pugin 3 persones amb mi, i es baixin, un a la planta 2, un altre a la 3, i l’altre a la 4. De manera que l’ascensor es va parant per tot arreu.
El colmo arriba quan la dona de la neteja crida a l’ascensor desde la planta 1, aconseguint un combo espectacular, però massa comú.
Avuí, quan tornava d’esmorçar, anava amb 3 companys que treballen amb mi, i que per tant treballen a la cinquena planta, però se’ns ha colat un altre pallu. I amb la sort que ens caracteritza, aquest pallu, no només no treballava a la planta 5, sinó que a sobre, entra, pitja el botó de la planta 3 i diu… ai no, perdò, i pitja el de la planta 2!!!!
S’ha baixat a la planta 2, i clar, l’ascensor s’ha parat innecessariament a la planta 3. Quan ha sortit de l’ascensor li deuen haver pitat les orelles, perquè li hem desitjat uns quants infortunis 😛



Comentaris tancats a L’ascensor

El pitjor olor del món

Fa uns dies (entre 3 i 5 dies), va sonar l’intèrfon de casa. La Sonia va respondre i era la policia, així que va obrir. Com bons cotilles que som, vem mirar per la mirilla i vem veure que pujaven cap a algun pis superior (nosaltres vivim a un entresol). No vem saber més del tema, així que ho vem oblidar.
Ahir, però, quan a les 19.15 surto de casa per anar a anglès (que ara estic fent un intensiu d’anglès), em trobo a la porta un policia, el saludo i baixo les escales. Un cop abaix, veig un merder de gent, 3 o 4 policies més, un cotxe policia davant la porta i 2 cotxes més a l’esquina. Jo flipant, vaig pensar… "una redada a algun veí".
A les 22.10h aprox. arribo a casa, i encara estava tota la gentada i els policies a la porta. Entro a casa i li pregunto a la Sonia (que ja havia arribat de treballar) si sabia algu. Em diu que ha vist com entraven una camilla i una "bossa de morts" al pis del davant, així que suposa que debia haver mort el veí. Poc després veiem com surten amb un cadàver envolt a la bossa.
Fa uns dies ja vem sentir una olor dolenta, però no li vem fer gaire cas, així que hem deduit, que quan va venir la policia fa uns dies, seria perquè algú els trucaria queixant-se del mal olor, però haurien buscat pel terrat o algu i no haurien trobat res.
El fet és que al viure a un entresol tenim galeria, i la nostra galeria dona just, a la galeria del veí que ha mort (que per un calcul ràpid, dedueixo que portaria gairebé una setmana mort). Suposo que fins ara tenia tot tancat i per això gairebé no sentiem la pudor, però ara ho tenen tot obert perquè s’airegi, així que tenim que tenir nosaltres tancada la galeria.
Ahir la Sonia em va dir que allà feia molta pudor, així que jo vaig decidir no sortir, i esperava que desde que es van emportar el cadàver, fins que jo em vaig llevar, s’hagués anat bastant l’olor (són 8 hores).
Així que avuí, em llevo, surto a la galeria per encendre el calentador abans de dutxarme, i sento el que per mi és la pitjor olor del món. Mai, en tota ma vida, havia sentit res que s’assamblés mínimament a aquella olor. Només sentir-la començo a tenir arcades!
Després, quan per fi surto de casa, per l’escala segueix aquell olor tan fort i insoportable, així que baixo el més ràpid posible (sort que visc a l’entresol) sense respirar, surto al carrer, agafo aire… i encara fot aquella pudor! Fins que no he doblegat l’esquina, no me l’he tret de sobre.
I ara, he agafat un traume, i no vull tornar al pis fins que aquella pudor surti. És quelcom horrible, indescriptiblement fastigós. Esperem que no duri gaire.

Comentaris tancats a El pitjor olor del món

Saludar al lavabo

No entenc perquè hi ha gent que té la mania de saludar quan veu a algú al lavabo.
Per exemple, tu estàs al treball, darrera teu hi ha algú amb que mai parles, amb qui ni tan sols et saludes quan arribeu al treball. Després, estàs al lavabo, entra i saluda!! Per què? Si no saluda es sent incòmode per pixar davant d’algú a qui no ha saludat?
Un altre cas típic és quan estàs en un bar o algun altre lloc públic. Oi que si tu et sentes a la barra d’un i al costat hi ha algú, no li dius hola? Oi que no saludes a la persona que es senta al costat teu al cinema? Doncs perquè ho has fer quan entres al lavabo i hi ha algú?
Si es que hi ha gent que te costums (o manies) molt extranyes.

Comentaris tancats a Saludar al lavabo

El Collins

Resulta que això de dirnos "Polacos" als catalans està molt expandit, i sinó us ho creieu, busqueu "Polaco" a la última versió del famós diccionari Collins. El que es pot trobar:

polaco/a 1 adj polish 2 pole 3 polish
polaco/a adj nm/f (fam) Catalan

De fet, si busque "Polish", també trobareu com a definició Catalan.

Comentaris tancats a El Collins

Errors greus

L’altre dia vaig anar al metge de capçalera i va coincidir que aquell dia estrenaven nova versió de l’aplicació que utilitcen per portar el seguiment dels pacients (aplicació de la generalitat).
Doncs bé, després de fer-me les proves adients (potser hauria de dir la prova, que només em va mirar l’oida), va anar a l’aplicació, va insertar el tractament i va donar a guardar.
Al fer això, va sortir un alert (error, suposadament controlat, que es mostra amb el missatge adient) a la pantalla que deia: "La fecha de baja no puede ser posterior a la fecha actual".
El millor del cas és que per pantalla no hi havia cap data de baixa (de fet, estava fent un alta).
El pitjor va ser que després de donar a acceptar, va sortir un altre alert amb un error que d’aquests que un usuari normal no enten, doncs fa referència a una taula de la base de dades.
I ara arriba el plat fort… al donar a acceptar va tornar a apareixer el primer missatge, de manera que va entrar en un bucle infinit d’alerts!!
Com l’home no sabia com sortir, li vaig haver d’ensenyar a fer un "Finalizar tarea" a través del gestor de tasques.

El que encara no entenc, és com van permetre que arribés un error tan greu (doncs no era un cas especial ni molt menys) fins a producció.

1 comentari

Em faig petit

No, no rejoveneixo. Ja m’agradaria!!
Ahir pel matí vaig fer la revisió mèdica del treball i, com és normal, em van mesurar. Doncs segons la doctora que ho va fer, mesuro 3 cm. menys del que he mesurat els últims anys!!
Bé, jo em sento igual, quan miro al terra no em sembla que estigui més aprop ni que sigui més gran. Confio en que hagi estat un simple error aberrant de la doctora.

5s comentaris

Frase mítica

Avuí, quan passava per davant de la terrassa d’un McDonalds he sentit una d’aquelles frases que et marquen:
"El McDonalds sería perfecto si te trajeran la comida a la mesa"

Em sembla que no tots tenim el mateix concepte de la perfecció.

Comentaris tancats a Frase mítica

Karaoke

Dissabte passat vaig anar a un karaoke amb companys d’alemany. El karaoke era massa gran, el que vol dir que hi havia massa gent, i que per tant, haviem d’esperar massa per cantar.
Després de demanar les consumisions vem agafar el llistat de cançons disponibles per veure quina cantavem, i vem escollir la de "Cuando el sol" de la guardia.
Després d’esperar unes dues hores fins que ens va tocar, vem sortir a cantar i el DJ ens va preguntar que quina cançó haviem escollit (no sé si havia perdut el paperet on deia la cançó o que). Se la diem i diu que no li entrarà, que escollim un altre. Aquí ens posem tots nerviosos perquè hem de pensar una cançó rapidament, i resulta que el que diu un nom de cançó és el Reivax, i no se li acut sinó dir "Mi jefe" de Los Mojinos Escozios.
Apart d’ell i un altre noia, cap altre dels sis que haviem sortit a cantar ens la coneixiem, i a sobre com canten ràpid, doncs el resultat va ser nefast.
Després de fer el ridícul de mala manera ens vem apuntar un altre vegada per cantar un altre cançó. En aquesta ocasió vem escollir "Déjame" de Los Secretos.
Un altre vegada, vem estar allà esperant molt de temps aviam si ens tocava cantar, fins que ens vem cansar i vem decidir pirar. Aleshores, com sempre passa, quan ja estavem fora vem sentir que ens tocava cantar. Vem entrar corrents i vem cantar.
Aquesta vegada no va sortir taaan malament com la primera, tot i que les nostres veus (sobretot la meva) deixen molt que desitjar.

Comentaris tancats a Karaoke